Polèmica a Nova York per una manera força injusta de valorar els professors

Els mestres de les escoles públiques de Nova York estan indignats pel mètode de valorar tant la seva eficàcia com les habilitats per ensenyar. Les forces majors de Nova York han decidit qualificar els professors segons la nota obtinguda pels seus alumnes mitjançant uns exàmens.
Fins i tot diaris com "The New York Times" s'hi parla del tema i, a més a més, permeten veure la nota d'aquests professors mitjançant un buscador de la seva pàgina a internet.
Els mestres estan totalment en contra ja que no es tenen en compte aspectes com la creativitat, o l’evolució d’alumne estranger, en el cas que hi hagi cap en la seva classe.

Ara, segons la meva opinió, estic totalment en contra d’aquest mètode, ja que la manera de qualificar els professor és molt poc fiable. Es podria donar el cas d’un excel·lent professor que tingués uns alumnes nefastos i totalment negats a evolucionar acadèmicament, i aquest obtingués una mala nota degut als seus alumnes i no a la seva capacitat per ensenyar.
Si es continués amb aquest mètode de valoració, la solució per part dels mestres o centres seria expulsar els alumnes conflictius per tal d’obtenir una bona qualificació. Però, què passaria llavors? Passaria que el grau d’analfabetisme augmentaria ja que aquests alumnes no podran evolucionar com a persones ni com a estudiants, d’aquesta manera la societat seria més analfabeta, i als alumnes que els hi costés no tindrien cap oportunitat de sortir endavant.

A continuació comentaré alguns dels comentaris fets a la pàgina web del New York Times majoritàriament per professors:

(1) Estic d'acord amb Bill Gates en aquest cas. Quin és el propòsit d'avergonyir públicament els professors en la part inferior, sobretot quan molts dels TDX contenen errors? Que jo sàpiga, tots els treballadors sanitaris, els bombers i la policia no tenen les seves estadístiques individuals publicats al Times. Això no és diferent, tots som treballadors de la ciutat. Això no va a reformar les escoles, però que molt bé podria empènyer els futurs professors més talentosos en els suburbis que l'envolten. Dono les gràcies a DOE com un mestre, el meu tema no ha estat una prova i per tant no tenen un TDX. Quina vergonya Times. No que jo ferm aquest any, i encoratjar als qui estan en desacord amb la decisió dels temps per cancel·lar les subscripcions.

Estic d'acord amb aquesta persona ja que com a treballador de la ciutat no pot ser valorat per els seus resultats i estadístiques, i a més amés, avergonyir als que estiguin més abaix del rànking els desmotivarà més.

(2) El sindicat de mestres no creuen que hi ha mals professors .. Només els mals estudiants.. No hi ha cap raó per mantenir els professors responsables de ...

 Estic d’acord amb aquest comentari, ja que no poden valorar els professors segons la nota de l’alumne ja que si l’alumne no vol, el professor mai no podrà aconseguir que tregui bones notes.

(3) La gent sembla general s'oposen a aquesta eina i la publicació de informació. Sospito que la gana per aquesta informació serà enorme i que les visites a la pàgina principal d'això serà astronòmica com la gent cavar a través d'ella tot i seva crítica pública.

Estic d’acord amb aquest comentari, mostra una mica la realitat, ja que molts cops la curiositat pot amb les persones i les seves opinions. També mostra que moltes persones són bastant hipòcrites, rebutjant una eina que al final l’utilitzen.

(4) New York Times  hauria d'estar avergonyit, i estic pensant seriosament en acabar la meva subscripció. Sense deixar de reconèixer els defectes substancials i dramàtic sen les dades, però, els posin en llibertat. Vostè encara ha d'explicar quin tipus deserveipúblic útil això. Molts mestres dedicats sent desmoralitzat i avergonyit. I molts mestres poden rebre un fals sentit d'èxit que mereix. Pares, no travessar a través dels seus sacrificis, tenir una idea dels falsos mestres dels seus fills.

Estic d’acord amb aquest comentari, ja que a sobre de valorar-los tan injustament, posen al servei de tothom les notes posades als mestres mitjançant una pàgina web, i això pot donar mèrits a un professor que no s’ho mereix o empetitir a un altre que es mereix un reconeixement positiu.

Escrit per Ferran.

*Demano perdó si en alguns dels comentaris hi ha faltes o no són del tot entenedors però els he hagut de pasar pel traductor.