L'humor, un decalatge lingüístic

Hola! L’entrada d’aquesta setmana, per petició del nostre professor Xavi, és sobre els acudits i la seva base lingüística.

Primerament definiré alguns termes:

·         Semàntica -> en un sentit ampli, és la part de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat amb el seu significat.
Concretament fa referència al significat prototípic de la paraula.

·         Pragmàtica -> és una branca de la lingüística que fa referència a l’ús que fem de la llengua en situacions reals. Què vol dir això? Doncs que és tal i com interpretem un missatge. Per exemple si et diuen “Tens hora?” tu pots contestar “Sí” i no donar-li perquè només interpretes que t’està preguntant si la tens no que si li pots donar.

·         Interpretació i inferència -> Aquests dos termes van molt lligats ja que la interpretació és interpretar una cosa no especificada i la inferència és la deducció d’un significat més enllà del que és literal.

A continuació, continuaré amb la meva aportació posant dos acudits del gran humorista Eugenio, i després els comentaré lingüísticament. I analitzaré perquè fan gracia i d’on prové aquest toc d’humor. Sempre prové d'un decalatge gramatical o lingüístic. Un decalatge és una alteració que fa que la frase lingüísticament o gramaticalment parlant canvii el seu sentit prototípic.

El primer acudit és el següent:

En aquest acudit de l’Eugenio has de fer servir la interpretació i la inferència. Quan l’amic truca al seu amic per dir-li que el seu gat a mort, l’amo del gat li diu que no ha de ser tant directe alhora de donar noticies d’aquest tipus, i que les doni poc a poc, que primer li digui que ha pujat a un arbre, després que va caure, fins que mor, així es fa a la idea. Al cap d’un temps li arriba un telegrama dient: “La teva àvia ha pujat a un arbre”. I en aquest punt és on l’oient ha d’utilitzar la inferència o interpretar que això vol dir que la seva àvia ha mort.

I el segon i últim acudit és aquest:

En aquest segon acudit, un altre cop del geni del humor Eugenio, has de fer servir la interpretació o inferència. El metge li diu a la dona que ha de fer un gest bastant peculiar amb els braços perquè li creixin els pits. Quan va al parc i es troba amb un home i el vol seduir comença a fer el moviment peculiar. Li pregunta si el coneix d’alguna cosa i l’home diu: “Sí, d’ortopèdies Fernández”, tot fent un altre moviment peculiar amb les cames. En aquest punt és on has d’interpretar que ell volia que li creixes el penis perquè havia anat també al mateix centre que la dona i que tenia el mateix baix pressupost.

Publicat per Ferran.