jueves, 29 de marzo de 2012

L'humor, un decalatge lingüístic


Hola! L’entrada d’aquesta setmana, per petició del nostre professor Xavi, és sobre els acudits i la seva base lingüística.
Primerament definiré alguns termes:
·         Semàntica -> en un sentit ampli, és la part de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat amb el seu significat.
Concretament fa referència al significat prototípic de la paraula.
·         Pragmàtica -> és una branca de la lingüística que fa referència a l’ús que fem de la llengua en situacions reals. Què vol dir això? Doncs que és tal i com interpretem un missatge. Per exemple si et diuen “Tens hora?” tu pots contestar “Sí” i no donar-li perquè només interpretes que t’està preguntant si la tens no que si li pots donar.
·         Interpretació i inferència -> Aquests dos termes van molt lligats ja que la interpretació és interpretar una cosa no especificada i la inferència és la deducció d’un significat més enllà del que és literal.

A continuació, continuaré amb la meva aportació posant dos acudits del gran humorista Eugenio, i després els comentaré lingüísticament. I analitzaré perquè fan gracia i d’on prové aquest toc d’humor. Sempre prové d'un decalatge gramatical o lingüístic. Un decalatge és una alteració que fa que la frase lingüísticament o gramaticalment parlant canvii el seu sentit prototípic.

El primer acudit és el següent:



En aquest acudit de l’Eugenio has de fer servir la interpretació i la inferència. Quan l’amic truca al seu amic per dir-li que el seu gat a mort, l’amo del gat li diu que no ha de ser tant directe alhora de donar noticies d’aquest tipus, i que les doni poc a poc, que primer li digui que ha pujat a un arbre, després que va caure, fins que mor, així es fa a la idea. Al cap d’un temps li arriba un telegrama dient: “La teva àvia ha pujat a un arbre”. I en aquest punt és on l’oient ha d’utilitzar la inferència o interpretar que això vol dir que la seva àvia ha mort.

I el segon i últim acudit és aquest:



En aquest segon acudit, un altre cop del geni del humor Eugenio, has de fer servir la interpretació o inferència. El metge li diu a la dona que ha de fer un gest bastant peculiar amb els braços perquè li creixin els pits. Quan va al parc i es troba amb un home i el vol seduir comença a fer el moviment peculiar. Li pregunta si el coneix d’alguna cosa i l’home diu: “Sí, d’ortopèdies Fernández”, tot fent un altre moviment peculiar amb les cames. En aquest punt és on has d’interpretar que ell volia que li creixes el penis perquè havia anat també al mateix centre que la dona i que tenia el mateix baix pressupost.




Publicat per Ferran.


viernes, 23 de marzo de 2012

Eugenio, l'artista de la broma

Eugeni Jofra Ufalluy anomenat per la gent Eugenio segons el que explica la Viquipèdia va néixer a Barcelona    l' any 1941 i va morir l'onze de març del 2001 va ser un popular humorista català que es va fer famós arreu de l' Estat Espanyol arran de nombroses aparicions televisades i gravacions entre els anys 80 i 90.
Els seus acudit acostumen a començar amb: " saps aquell que diu..." .
Augenio va protagonitzar la pel·lícula: un genio en apuros.
Un dels acudits més coneguts d'ell són els següents :
1.-Un día en el cuartel, el coronel dice al comandante:
Mañana a las nueve y media habrá un eclipse de sol, hecho que no ocurre todos los días. Que formen todos los soldados en traje de campaña para presenciar el fenómeno; yo les daré las explicaciones necesarias. En caso de que llueva que formen el gimnasio.
¡A la orden de usía, mi coronel!
El comandante, se va y transmite la orden al capitán:
Por orden del señor coronel, mañana a las 9 y media habrá un eclipse de sol. Según el señor coronel, si llueve no se verá nada al aire libre; entonces en traje de campaña, el eclipse tendrá lugar en el gimnasio; hecho que no ocurre todos los días.
¡A sus ordenes, mi comandante !
El capitán da la orden al teniente y le dice:
Por orden del señor coronel, mañana a las 9 y media en traje de campaña inauguración del eclipse de sol en el gimnasio. El señor coronel dará las órdenes oportunas de si debe llover, hecho que no ocurre todos los días. Si hace buen tiempo y no llueve el eclipse tendrá lugar en el patio.
¡Sus órdenes, mi capitán!
El teniente va al sargento y le dice:
Mañana a las 9 y media por orden del señor coronel lloverá en el patio del cuartel. El señor coronel en traje de campaña dará las órdenes en el gimnasio para que el eclipse se celebre en el patio.
¡Sus órdene!
El sargento le dice al cabo:
Mañana a las nueve y media tendrá lugar el eclipse del señor coronel en traje de campaña por efecto del sol. Si llueve en el gimnasio, hecho que no ocurre todos los días, se saldrá al patio.
¡Vale nano!
El cabo reune a los soldados y les dice:
Mañana a eso de las nueve y media, parece ser que el sol en traje de campaña eclipsará al señor coronel en el gimnasio ¡lástima que esto no ocurra todos los días!
La gràcia d'aquest acudit és la descordança entre els verbs i els seus complements com per exemple quan el comandant li diu al capità: Por orden del señor coronel, mañana a las 9 y media habrá un eclipse de sol, no  té un sentit concret.
El seu decalatge és la sintaxi i la prgmatica ja que canvia les paraules d'ordre i la concordança entre verb i complement també.

2,- Es un matrimonio de vallenas que estan en el medio del mar y la vallena macho le sussurra a la vallena hembra: tantos miles de personas luchando para que nuestra espécie no se extinja y ahora me vienes con que te duele la cabeza.
La gràcia d'aquest acudit és la comparació de les balenes amb els humans amb l'excusa que posen les dones que nop tenen ganes de fer l'amor i diuen l'excusa de que els hi fa mal el cap.
El seu decalatge seria pragmàtic.

Us deixo aquí un link sobre acudits de l'augenio.


Escrit per Gerard

lunes, 19 de marzo de 2012

Fukushima, els afectes de l'energia nuclear

Ara fa un any i una setmana que va succeir el desastre de Fukushima. Per començar us faré 5 cèntims sobre la catàstrofe, després parlaré sobre el vídeo i per últim una hipòtesis del que podia haver passat si no haguessin pogut parar-ho i alguna curiositat.
El desastre va començar en una ciutat del Japó anomenada Fukushima on hi havia una central nuclear anomenada amb el mateix nom quan ara fa un any va haver-hi un terratrèmol que va provocar un tsunami que va fer que s'inundés tota la ciutat i això va provocar el desastre de la nuclear ja que es va parar el sistema de refrigeració de la central i l'aigua de la central es va anar escalfen fins que podria haver sortit tot per l'aire i la radioactivitat a hores d'ara ens hagués afectat a tots el éssers humans del planeta però gràcies al sacrifici dels treballadors i de tot el govern en general van poder aconseguir impedir que la central explotés .
Ara la central de Fukushima ja no està en funcionament a causa de tots els problemes que va crear com per exemple la mort de milers de persones afectades per la radioactivitat, la creació de càncers insalvables que a la llarga aquestes persones es moriran tot i que si el Japó sencer no hagués pogut atura aquest desastre haguéssim  estat apunt d'extingir l'espècie humana i moltes altres espècies d'essers vius. Jo no crec que si aquest desastre hagués succeït aquí ens haguéssim ensortit d'aquesta forma.
El vídeo explica perfectament tots els moments crítics del desastre nuclear  es centra en la vida dels treballadors de la central nuclear a partir de l'avís del perill de la central.
Aquest vídeo et fa reflexionar sobre el món en particular i no haver de ser tant egoista en tu mateix.
Si aquest desastre nuclear no l’haguéssim pogut evitar segurament d'aquí uns anys la majoria d'éssers vius influïts nosaltres ens extingiríem a causa de l'elevada radioactivitat que hagués circulat per tota l’atmosfera del planeta.
Aquí u deixo un link sobre el diari " el mundo" que explica la situació de Fukushima
.

Escrit per Gerard

domingo, 18 de marzo de 2012

El desastre de Fukushima

Avui fa un any del desastre nuclear de Fukushima provocat per un tsunami que va sacsejar la zona. Aprofitaré per dedicar una entrada a aquest fet que succeí al Japó ara fa un any.
Per culpa d’un terratrèmol, es provoca un tsunami que arrasà Fukushima, destruint tot tipus d’edificació i civilització. El pitjor encara està per vindre, a Fukushima es troba una central nuclear. Aquesta va ser danyada pel tsunami i com a conseqüència va perdre la capacitat per refredar els reactors, això podria desembocar una gran catàstrofe nuclear.

En la meva opinió, haurien d’haver estat més espavilats els responsables de la construcció de la central nuclear de Fukushima, ja que no la poden posar en una zona tan sovintejada per terratrèmols, i menys, tan a prop de la costa. Tot i això, admiro a aquesta gent, que després d’una catàstrofe de tal magnitud hagin estat tan ordenats i disciplinats. El normal seria que s’escampés el pànic i la gent agafés el que pogués de les botigues, però en comptes d’això, ells feien cues i tot per repartir-se les provisions. Sens dubte són gent admirable, i un bon exemple de població lluitadora, disciplinada i esperançadora. He vist imatges del desastre i és sincerament horripilant, jo no sé el que faria en una situació similar, em quedaria bastant parat, però tot i així ells són capaços de reaccionar i entre tots tornar a aixecar la població.
Com ja he dit són un excel·lent exemple per seguir i hem d’aprendre molt d’ells.

Només han fet un comentari sobre la notícia així que l'analitzaré i diré la meva opinió:

Impressionant el valor i la capacitat de sacrificar-se d'aquests homes. Admirable. Espero ser capaç de fer el mateix si mai em trobés en una situació similar. 
En la meva opinió, aquesta persona que ha fet el comentari té tota la raó del món, i porta la mateixa tònica que ja portava jo en la meva opinió anterior sobre la noticia. És admirable la valentia d’aquesta gent.








Foto del tsunami de Fukushima.    












El següent vídeo explica breument en que consistia aquest error en la central nuclear de Fukushima degut al tsunami:
    


Escrit per Ferran

sábado, 17 de marzo de 2012

Polèmica a Nova York per una manera força injusta de valorar els professors


Els mestres de les escoles públiques de Nova York estan indignats pel mètode de valorar tant la seva eficàcia com les habilitats per ensenyar. Les forces majors de Nova York han decidit qualificar els professors segons la nota obtinguda pels seus alumnes mitjançant uns exàmens.
Fins i tot diaris com "The New York Times" s'hi parla del tema i, a més a més, permeten veure la nota d'aquests professors mitjançant un buscador de la seva pàgina a internet.
Els mestres estan totalment en contra ja que no es tenen en compte aspectes com la creativitat, o l’evolució d’alumne estranger, en el cas que hi hagi cap en la seva classe.

Ara, segons la meva opinió, estic totalment en contra d’aquest mètode, ja que la manera de qualificar els professor és molt poc fiable. Es podria donar el cas d’un excel·lent professor que tingués uns alumnes nefastos i totalment negats a evolucionar acadèmicament, i aquest obtingués una mala nota degut als seus alumnes i no a la seva capacitat per ensenyar.
Si es continués amb aquest mètode de valoració, la solució per part dels mestres o centres seria expulsar els alumnes conflictius per tal d’obtenir una bona qualificació. Però, què passaria llavors? Passaria que el grau d’analfabetisme augmentaria ja que aquests alumnes no podran evolucionar com a persones ni com a estudiants, d’aquesta manera la societat seria més analfabeta, i als alumnes que els hi costés no tindrien cap oportunitat de sortir endavant.

A continuació comentaré alguns dels comentaris fets a la pàgina web del New York Times majoritàriament per professors:

(1) Estic d'acord amb Bill Gates en aquest cas. Quin és el propòsit d'avergonyir públicament els professors en la part inferior, sobretot quan molts dels TDX contenen errors? Que jo sàpiga, tots els treballadors sanitaris, els bombers i la policia no tenen les seves estadístiques individuals publicats al Times. Això no és diferent, tots som treballadors de la ciutat. Això no va a reformar les escoles, però que molt bé podria empènyer els futurs professors més talentosos en els suburbis que l'envolten. Dono les gràcies a DOE com un mestre, el meu tema no ha estat una prova i per tant no tenen un TDX. Quina vergonya Times. No que jo ferm aquest any, i encoratjar als qui estan en desacord amb la decisió dels temps per cancel·lar les subscripcions.
Estic d'acord amb aquesta persona ja que com a treballador de la ciutat no pot ser valorat per els seus resultats i estadístiques, i a més amés, avergonyir als que estiguin més abaix del rànking els desmotivarà més.

(2) El sindicat de mestres no creuen que hi ha mals professors .. Només els mals estudiants.. No hi ha cap raó per mantenir els professors responsables de ...
 Estic d’acord amb aquest comentari, ja que no poden valorar els professors segons la nota de l’alumne ja que si l’alumne no vol, el professor mai no podrà aconseguir que tregui bones notes.

(3) La gent sembla general s'oposen a aquesta eina i la publicació de informació. Sospito que la gana per aquesta informació serà enorme i que les visites a la pàgina principal d'això serà astronòmica com la gent cavar a través d'ella tot i seva crítica pública.
Estic d’acord amb aquest comentari, mostra una mica la realitat, ja que molts cops la curiositat pot amb les persones i les seves opinions. També mostra que moltes persones són bastant hipòcrites, rebutjant una eina que al final l’utilitzen.

(4) New York Times  hauria d'estar avergonyit, i estic pensant seriosament en acabar la meva subscripció. Sense deixar de reconèixer els defectes substancials i dramàtic sen les dades, però, els posin en llibertat. Vostè encara ha d'explicar quin tipus deserveipúblic útil això. Molts mestres dedicats sent desmoralitzat i avergonyit. I molts mestres poden rebre un fals sentit d'èxit que mereix. Pares, no travessar a través dels seus sacrificis, tenir una idea dels falsos mestres dels seus fills.
Estic d’acord amb aquest comentari, ja que a sobre de valorar-los tan injustament, posen al servei de tothom les notes posades als mestres mitjançant una pàgina web, i això pot donar mèrits a un professor que no s’ho mereix o empetitir a un altre que es mereix un reconeixement positiu.



Escrit per Ferran.
*Demano perdó si en alguns dels comentaris hi ha faltes o no són del tot entenedors però els he hagut de pasar pel traductor.







viernes, 16 de marzo de 2012

The new York times

El passat 24 de febrer en el diari " New York times" va publicar una noticia esmentada a les escoles de Nova York on s'explicava de diferents punts de vista la opinió sobre valorar els professors. Per una banda estava bé ja que els pares dels alumnes i els directors dels centres podien saber com era el professor del alumne o quin rendiment té aquest professor en aquest centre respectivament. Però això per els centres i els professors pot ser un problema ja que no només depèn de tu, sinó que també depèn de quins alumnes tens, del seu rendiment, comportament o la seva capacitat.
Jo penso que és una bona idea i és bastant útil però ha d'haver-hi unes normes molt ben estructurades que valorin tots els conceptes, però per altre banda posar nota als professors fa que pugi o baixi l'elogi del centre i fa que baixi el rendiment econòmic del centre.
Aquí us deixo el Link de la noticia.

Escrit pel Gerard.

viernes, 9 de marzo de 2012

Un experiment en el blog

Hola de nou, aquests dies estem preparant un experiment per alimentar el blog amb coses noves i rellevants. L'experiment consisteix en gravar els 6 membres de l'ampliació de català parlant sobre un llibre que haguem llegit aquest any i penjar-ho al “youtube”. Un cop hàgim fet  la gravació i l’hàgim penjat us posaré un “link” sobre el nou projecte un cop estigui enllestit. 
La gravació la gravarem els divendres al pati principal de l'escola amb un bosquet darrere.
Amb aquest experiment ens ajudarà a contactar amb més facilitat amb l'autor del llibre i parlar amb ell.
Aquí us deixo un link per qui estigui interessat.

Escrit per el gerard

sábado, 3 de marzo de 2012

L'habitualitat en els verbs


Aquesta setmana hem parlat sobre l’habitualitat en els verbs i en la societat en general. En Xavi ens va fer pensar en un animal domèstic, el primer que se’ns vingués al cap, i sobre una mostra de 12 alumnes, el resultat va ser el següent:

Exemple d’animal domèstic                   Nombre de persones
Gat                                                                 2
Gos                                                                 6
Iguana                                                             1
Hàmster                                                           1
Ànec                                                                1
Tortuga                                                            1

Com podeu veure el resultat més habitual o més freqüent és el gos.
Doncs això també passa amb els verbs:

Beure ->Ell beu aigua. (més comú)    Anar  -> desplaçament (més comú)
          ->Ell beu massa.                             -> Portar posat
                                                              -> defecar

Del conjunt d’elements que percebem (ja siguin animals o verbs) la nostra tendència és sempre a classificar-los pel grau d’habitualitat.
D’aquí surt una paraula com: PROTOTIP.

I aquí us deixo una pregunta per reflexionar: Anem bé a la societat pensant només en el més comú?






Escrit per Ferran

"La gramàtica és una dolça cançó"


En aquesta entrada parlaré sobre un llibre ben curiós.
Aquesta setmana el nostre professor, en Xavi, ens ha parlat sobre la gramàtica, i en un moment específic ens a explicat que existeix una novel·la en la qual el tema principal és la gramàtica. Jo he volgut anar una mica més enllà i he buscat alguna informació extra.
Tot i això, el títol de la novel·la és: “La gramàtica és una dolça cançó” i ha estat escrit per Erik Orsenna.
Aquest és un llibre apte per a nens, segons algunes crítiques que he llegit diuen que n’aprens molt i té una trama molt senzilla.
Us faré cinc cèntims sobre el llibre:
Dos germans durant un viatge amb vaixell naufraguen i van a parar a una illa desconeguda. De l’ensurt que es van emportar, van perdre la capacitat de parlar. Allà, en aquella illa, hi viu un músic i poeta alhora que els acull i els ajuda a descobrir de nou les paraules, les frases, les categories gramaticals,... és a dir, la gramàtica. Però els hi fa entendre com que la gramàtica és una fàbrica de verbs,adjectius,... i que aquests tenen una vida com qualsevol humà.



Escrit per Ferran.

viernes, 2 de marzo de 2012

Diferència entre curtmetratje i pel·lícula?


La diferència principal entre una pel·lícula i un curtmetratge  és la durada. S'anomena curtmetratge si dura menys de quatre minuts, i si dura més ja s'anomena pel·lícula. Els curtmetratges no tenen tanta fama com les pel·lícules però per altra banda tampoc no tenen tant benefici econòmic ni sobrenom mundial.
Els curtmetratges no acostumen a seguir una trama fixa en canvi la pel·lícula necessita una trama fixa.
Tant en els curtmetratges com a les pel·lícules hi ha concursos per escollir les millors pel·lícules o videoclips o el millor actor, millor guionista, etc...
La meva opinió sobre les pel·lícules o els curtmetratges és complexa ja que per una banda prefereixo les pel·lícules ja que segueixen una trama més fixa però si l'has d’elaborar tu preferiria fer un curtmetratge ja que per els principiants és el mètode més fàcil.



Aquí teniu un link.

                                Escrit pel Gerard
.

el curtmetratje

Jo estic fent un curtmetratje amb alguns companys de classe. El curtmetratje s'anomena Pensaments.
Ens va costar escollir el títol i quan va sortir aquesta idea tots vam estar-hi a favor ja que fa una funció introductòria de la pel·lícula ja que esmenta els pensaments de les persones davant d'un indigen.
A continuació us faré cinc cèntims sobre el curtmetratje:
Tot comença un matí normal quan la gent va cap al tren cap a Barcelona ja sigui per anar a trevallar, per anar a fer un passeig, per anar a entrenar o perquè no saps què més fer.
Llavors una advocada entra al tren i s'assenta a la cadira frontal de la porta i es treu el mòbil, fins que està arriban a l'estació que ha de baixar i es guarda el mòbil però resulta que no el guarda bé i li cau al terra del tren però no se n'adona.
Al sortir per la porta un indigen la crida i li diu que se li ha caigut el mòbil però a ellla li agafa por i se'n va coorrents però ell la segueix i li dóna el mòbil i a la pantalla del mòbil aparèix una frase on diu que les aparènces enganyen.


Aquí teniu un link.


                                                                                                                      Escrit pel Gerard

La literatura cavallaresca encara és una literatura habitual?

La meva opinió sobre las literatures cavalleresques és que es van perdent poc a poc ja que actualment pocs escriptors n'escriuen i per tant menys gent llegeix aquest típus de noveles.
Ara us faré cinc cèntims de les antigues nobeles cavalleresques:
En l``epoca del reneixament  els cavallers continuen existint, com a nobles detentors privilegiats especials.
En aquests darrers anys s'estan perdent les tendències d'escriure literatures cavalleresques i es començen a fer pel·lícules de cavalleries.
Una de les literatures que conviuen en el mateix periode que les literatures cavalleresques són les romàntiques i les detectivesques on la trama és sempre la mateixa: un assassí que fa un crim i un investigador l'internta resoldre fins que descobreix qui és.
Un exemple clar és la novel·la de Curial e Güelfa.
Aquí teniu un link que parla sobre les literatures cavalleresques.


                                                                                                                   Escrit pel Gerard

domingo, 26 de febrero de 2012

Introducció sobre el nostre curtmetratge.

Jo sóc membre del curtmetratge titulat : Escaqueja’t. Com ja vaig dir en l’entrada anterior, per idear un argument per el curtmetratge, s’ha hagut de realitzar un guió literari. Aquest guió ha costat molt d’esforç i dedicació per part dels implicats. Aquí us deixo una breu sinopsi sobre l’argument del nostre curtmetratge:
 L'Edu compositor del famós grup "chakemate" manté una disputa amb en Dany on ell menysprea la seva capacitat com a compositor i decideix marxar (l'Edu) perquè està decepcionat amb el grup. El grup pensa que no el necessiten, però cada vegada queda menys pel concert final i en Santi va posant pressió en el grup perquè necessita que surti perfecte. El grup se sent acorralat i el Johnny truca a un vell amic seu perquè intenti substituir a l'Edu. Tenen forces disputes amb ell i no es porten molt bé entre ells, la cosa no encaixa molt bé i decideixen demanar-li a l'Edu que torni. L'Edu torna i ensenya les cançons que ha fet en aquest temps que ha estat sol a tothom li agraden i tots tornen a estar junts.
Tota la trama es compara amb una partida d’escacs, tot fent metàfores.


























Curtmetratge: Un treball molt dur

Durant aquest curs hem estat i estarem treballant en un curtmetratge.
Sembla un treball molt divertit, i tothom pensaria: “Que divertit! Farem una pel·lícula!” Però no és així, bé si que pot ser divertit però porta molt treball, i abans de gravar s’han de fer un munt de coses, ja que a l’hora de gravar no es pot improvisar gens.
El que has de fer és un guió literari on s’expliqui i especifiqui tot el que succeeix i es parla en el curtmetratge.
També has de fer un guió gràfic o storyboard  que és un guió en dibuixos de totes les escenes del curtmetratge.
Llavors després d’un munt de feina, dedicació i acords entre els membres del grup, pots començar a gravar.
En la pròxima entrada comentaré sobre com vam començar el nostre curtmetratge.

 
Fent click aquí trobareu un exemple de curtmentratge vist a classe!




Publicat per Ferran

viernes, 24 de febrero de 2012

Descripció psicològica d'en Holden


Holden és una persona molt llesta, amb molta capacitat per les llengües, especialment l'anglès, però per altra banda encara és un adolescent de 16 anys en que suposa que passa de tot, és gandul i té una manera de comportar-se extranya i habitual d'un adolescent.
A ell no se li donen gaire be els esports ja que tampoc no li agraden.
És una persona  que li agrada anar ben vestida. Té un pensament molt particular però no li importa el què pensin d'ell.


Aquí us deixo un link sobre la descripció d'en Holden.

martes, 21 de febrero de 2012

Un verb multi significatiu, el verb "deixar".

El verb “deixar”, tal i com hem discutit entre tots a classe, és un verb que té molts significats diferents depenent del lloc on el posis en l’oració.
En principi aquest verb és un verb quatriargumental, és a dir, té fins a 4 SN obligatoris. Es mostraria en l’estructura següent:
             [Algú] deixa [Alguna cosa] [A algú] [En un lloc]
                 Ex: Jo vaig deixar les claus a en Joan al cotxe.

El verb deixar pot tenir molts significats, i aquí poso els significats explicats a classe:

·         [Algú] deixa [Alguna cosa] [A algú]
Aquest seria un verb trivalent i el seu significat seria de préstec.
     Ex: Ell va deixar la seva pilota a en Joan.

·         [Algú] deixa [Alguna cosa] [En un lloc]
Aquest verb té un significat de “dipositar”.
      Ex: En Joan va deixar els deures a la taula.

·         Altres usos del verb “deixar”:
- deixar en pau = parar d’empipar
- deixar de fer = aturar alguna acció que estàs fent
- deixar anar = desprendre’s, insinuar,...
        Ex: Vaig deixar anar aquell comentari tan groller.



               

Gramàtica: Frases conflictives

Actualment a classe hem obert un debat bastant interessant. El nostre professor, en Xavi, ens va plantejar tres frases conflictives. Aquí les tornaré a posar i argumentaré per què són conflictives.

1.     El Pere plou.   Aquesta oració és incorrecta perquè el verb “ploure” és un verb impersonal del tipus meteorològic. Però en cas que tingués un sentit metafòric i no meteorològic sí que seria correcta. A continuació poso un exemple sobre això:
§  Al final del partit van ploure tota mena d’objectes sobre l’àrbitre.
-      Si substituíssim el verb “ploure” pel verb “llençar”, aquest expressaria que algú fa l’acció, és a dir:                                (ALGÚ) a llençar (ALGUNA COSA)
-      Si substituíssim el verb “ploure” pel verb “caure”, aquest expressaria una quantitat reduïda:     (ALGÚ o QUELCOM) cau
-      Però, ara bé, el verb “ploure” expressa abundància d’objectes i a més a més amaga l’agent.

2.    El mar es menja un somni.      Aquesta frase és una frase metafòrica que podem associar a una situació tràgica. Però sense un sentit metafòric seria incorrecta, perquè el mar no es pot menjar un somni.

3.    Els nens estudia.     Aquesta oració és clarament incorrecta perquè òbviament, el verb no concorda amb el subjecte, hi hauria concordança si modifiquéssim el nombre.


Els successos i l'ordre d'una història

Fa unes setmanes, en una classe en particular vam comentar els successos i l’ordre d’una història, i vam comparar la teoria amb el llibre que estem llegint. Tot i que d’això sigui del principi del llibre. Són uns aspectes importants que no podem passar per alt.
Una història es divideix en tres parts (ordenades per ordre d’aparició):

  •  La presentació: és la situació d’equilibri 1. Comparant-t’ho amb el llibre podem afirmar que aquest apartat es correspon amb:


o   L’arribada d’en Holden a un institut d’elit
o   Ell en té una mala opinió
o   Manté una relació ambivalent amb els companys
o   Es mostra una mica arrogant i agressiu
  • El nus: està dividida en dos:

1.     Pèrdua de l’equilibri: respecte el llibre es correspon amb:
o   Expulsió per baix rendiment
2.    Recerca d’un nou equilibri: respecte el llibre es correspon amb (tot i que ho anticipem o fem hipòtesis ja que no hem llegit tant de llibre):
o   Conflicte amb els companys o els pares
o   Se’n va de casa
o   Busca un altre centre
o   Busca feina

  •     El desenllaç: l’equilibri s’ha recuperat i es dóna una situació d’equilibri 2, diferent a la primera. Respecte el llibre es correspon amb (tot i que ho anticipem o fem hipòtesis ja que no hem llegit tant de llibre):

o   Troba una feina de granger (fent referència al títol)
o   Escriu novel·les












Publicat per Ferran.